Conseller de districte
ERC+RCat+dcat
Balanç municipal a Horta-Guinardó
Ja ha passat més d’un any i mig des de les eleccions municipals que van portar el canvi de color al govern de la ciutat. La veritat és que en aquest temps he passat de l’expectativa per saber què faria aquest govern de CiU a la decepció majúscula de veure que no tenen cap mena de projecte ni per la ciutat, ni per al districte d’Horta-Guinardó.
El balanç ens indica que, lluny de guanyar res, anem perdent
serveis un rere l’altre. Hem perdut un
model d’escoles bressol públiques i de qualitat que veurà incrementades les
ràtios i, a més, comptaran amb menys personal de suport. Hem perdut 2 línies de
P3 a l’escola pública, malgrat en altres districtes es mantenen concerts amb
menys nens i nenes per aula. Hem perdut els busos de barri en festius. Hem
perdut equipaments compromesos i pressupostats com els previstos al barri del
Guinardó. Hem perdut la inèrcia en el Pla d’Equipaments previstos.
Pel que fa als grans planejaments urbanístics, han estat
aturats i no hi ha indicis que es vulgui posar fil a l’agulla. Per contra es va
presentar el projecte de Portes de Collserola com una oportunitat per als
barris de muntanya. Després de marejar veïns i veïnes amb un procés de
participació i un concurs d’idees, aquest projecte també sembla que ha quedat
aparcat sine die.
Els espais de participació s’han convertit en un lloc molt
depriment. Portem un any i mig revivint els debats dels Plans de Futur per als
barris. A hores d’ara encara estem tancant el que ha de ser la priorització en
les actuacions. Les reivindicacions dels veïns i veïnes són escoltades però no
ateses. Es va dir de manera reiterada que cada projecte tindria un pressupost
assignat. Algú ha vist algun pressupost previst? Doncs jo tampoc.
Vivim amb la sensació permanent que tot resta pendent d’una
reunió, que hem de seguir parlant, que més endavant potser... Un any i mig de
mandat i el balanç és que no s’ha fet res de res. En els consells de barri es
presenten llistats d’actuacions que consisteixen en arranjar escocells,
col·locar fitons i pintar passos de zebra. Mai el manteniment urbà havia estat
protagonista com ara.
La regidora del districte, Francina Vila, ha optat per una
línia justificativa que no podrà mantenir durant gaire temps. Les persones que
més s’impliquen, representants veïnals i entitats, comencen a estar una mica
cansats de veure que estan perdent el temps. I és que sembla que la regidora ha
pres aquesta forma de fer de “qui dia passa, any empeny”. Sempre defuig l’enfrontament
i la gent no és imbècil, ni suporta que se la tracti com a tal. La ciutadania
vol ser escoltada sí, però també espera una resposta adequada a les seves
demandes i aquesta resposta no arriba.
Cal aplicar una dosi de realisme al moment econòmic, en això
estic d’acord; però de cap manera es pot continuar amb aquesta sensació que no
hi ha projecte. Barcelona sempre ha estat una ciutat que s’ha caracteritzat per
tenir projectes en marxa. Som una ciutat sanejada i ens podem permetre el luxe
d’endeutar-nos una mica. Necessitem urgentment un projecte de ciutat i el país
ens brinda l’oportunitat de ser cap i casal d’un procés il·lusionador.
No ho sé. Potser a partir d’ara m’enduc una gran sorpresa i
veig que els busos de barri tornen a circular els festius, que es tira endavant
la reforma de la Plaça Eivissa, que es fa un pla de revitalització de l’activitat
econòmica, que la ciutat pren el paper de capital de Catalunya i es posa al
capdavant del procés cap a la independència, implementant estructures de
capital d’estat, que traslladem al carrer el debat sobre aquest procés, que els
espais de participació es prenen seriosament i no es fan només perquè toca
fer-los. Potser, potser...
Però molt em temo que això no serà ben bé així. Molt em temo
que les coses no canviaran gens i començaran a esclatar petits conflictes
veïnals a causa d’aquesta actitud. Com a representant del grup municipal d’ERC-Rcat-DC,
plantaré cara a tot això, perquè creiem en la participació ciutadana i perquè
creiem que la política de proximitat ha de donar la cara, també quan les coses
no van bé. La regidora de districte ha de ser una figura
que defensi els drets dels seus conciutadans i en canvi, ara per ara, la
regidora d’Horta-Guinardó està fent les funcions de delegada del govern. Tot això
ha de canviar.
.png)
